PUBLICIDAD

Una obra benemérita de la Iglesia: El comedor para los necesitados de Santa María Reina(Barcelona)

|

Resultado de imagen de iglesia de santa maria de gracia de barcelona

Gracias a Dios no es el único. Hay muchos. Lo sé. Pero este me consta por haberlo visto funcionar. Está en uno de los sitios más privilegiados de Barcelona. De más alto standing. Pero donde también hay necesidad.

El párroco de María Reina, monseñor González Agápito, de personalidad más que notable en la archidiócesis, se dio cuenta de que en su parroquia o aledaños, y además con hermosísima iglesia, sede de bodas y funerales de altísimo copete, había gente que pasaba necesidades tan perentorias como el comer. Y pensó que él podía y debía remediarlo. Vaya si lo hizo.

Un muy querido amigo en uno de mis viajes a Barcelona me propuso que lo viera e inmediatamente me presté. Y quedé más que impresionado. Un alojamiento dignísimo que necesitaba dos turnos por la afluencia de comensales. Unas personas que cocinaban y servían con enorme amabilidad y con cariño personal a todos los que allí acudían. De no pocas de las “camareras” se veía a la legua que ese no era el oficio habitual en su casa por estar encomendado al servicio. Pero en absoluto por que lo hicieran deficientemente. Bien podría decirse con leve corrección aquello de nunca hubo necesitado de damas mejor servido. Me quedé gratísimamente impresionado. Y estoy seguro de que un día oirán del mismo Cristo, monseñor y las muchas voluntarias, aquellas consoladoras palabras de Venid a Mí, benditos de mi Padre, porque tuve hambre y me disteis de comer, sed y me disteis de beber, estaba desnudo y me vestisteis… Y cuando ellos le preguntaran ¿Cuándo Señor hemos hecho eso contigo?, Él, con la más maravillosa de las sonrisas porque es sonrisa de Dios les dirá: Tantos mediodías en Santa María de Gracia.

Hoy me encuentro con este relato de lo que allí se hace y creo que debo dároslo a conocer:

EL MENJADORSOCIAL

“EL PA DE SANT OLEGUER”

 

El 8 de setembre de e 1997, any en que em van operar d’un tumor cerebral, el 13 de maig, vaig decidir, amb el Consell Pastoral de la Parròquia, de crear un menjador per als necessitats. Vaig fixar, en la reunió del Consell, la data del 1er d’octubre com el dia de la inauguració. Aquell dia, però, l’edifici del menjador estava únicament traçat a terra. Amb tot, aquell 1er d’octubre de 1997, els pobres van venir ja a menjar a la casa rectoral. Es preparaven el aliments a la cuina del rector.

Ara fa 20 anys, el dia 6 de març de 1998, festa de Sant Oleguer, patró de la nostra comunitat, es va beneir la nova seu del menjador “El Pa de Sant Oleguer”, davant una nodrida assistència de voluntaris i feligresos.

Des de llavors, la resposta dels col·laboradors, dels amics, dels simpatitzants i dels mateixos necessitats, que, des de fa vint anys han usat les nostres instal·lacions, ha estat estupenda, pel nombre, pel tarannà de la col·laboració y per l’ambient que s’ha creat.

Durant més de vint anys, estem donant un servei als més necessitats sense haver demanat mai ni un cèntim a ningú. El 24 de juliol de 206, es van incendiar quasi totes les instal·lacions del menjador social i, gràcies a la cooperació de molts, el vam tornar a aixecar més gran i més bonic..

PUBLICIDAD

Enguany, 20è aniversari de la inauguració del menjador social El Pa de Sant Oleguer, hem convidat al Sr. Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, per donar, amb ell, gràcies a Déu per aquesta obra d’amor al proïsme.

Amb aquestes lletres us convido, a unir-vos a la nostra festa i celebració, que serà diumenge, 4 de març a les 11 del matí, amb la celebració de l’Eucaristia, a les 12.30 amb una trobada al saló d’actes i, a les 14,00 amb un dinar de germanor al menjador social.

Barcelona, 18 de febrer de 2018

 

 

Mons. Jaume González-Agàpito Granell

Rector de la Parròquia de Pedralbes (Santa María Reina)

El “Pa de Sant Oleguer”

Què és? Com funciona?

 

 

Alguns dels visitants de l’església parroquial de Santa Maria de Montserrat de la Parròquia de Pedralbes (Santa Maria Reina) queden sorpresos, quan venen, en ocasió de la celebració dels baptismes, dels matrimonis, dels oficis exequials, de les primeres comunions, al despatx parroquial, o assisteixen a alguna de les iniciatives culturals de la casa, de veure tota una corrua de gent necessitada que espera que siguin les sis de la tarda per a entrar, al carrer Moneders, a menjar. Si els espien, veuen que entren, s’acomoden en taules de quatre, y, després d’uns minuts de silenci per a que cada ú pregui, d’acord amb les seves creences, per la pau del món, se’ls hi serveixen dos plats de menjar degudament cuinats, els postres i un cafè amb llet i galetes.

I tot això, des de fa ja més de 20 anys, cada dia, excepte els diumenges.

Què és aquesta iniciativa? Com funciona?

Breument us ho expliquem.

 

 

Què és

  1. El “Pa de Sant Oleguer”, no és una iniciativa de cap institució religiosa particular. És una obra de l’Església institucional. És a dir, darrera no hi ha cap ONG catòlica, ni cap congregació, ordre religiosa, institut secular, ni cap altre tipus d’organització canònica.
  2. És una iniciativa d’un òrgan de l’Església Diocesana de Barcelona: la nostra Parròquia.
  3. Sant Oleguer és un bisbe barceloní del segle XII, canonitzat.
  4. Cada dia, a les 18 h., es serveix un àpat als necessitats.
  5. El servei començarà, el 1er d’octubre de 1997, a casa del Sr. Rector. El dia 6 de març de 1998, festa de Sant Oleguer, es beneïren i s’inauguraren les actuals instal·lacions.Com ha sorgit
  6.  
  1. El “Pa de Sant Oleguer” nasqué per una iniciativa del Sr. Rector, que comunicà, a un grup de col·laboradors de la Parròquia, el 8 de setembre de 1997, que desitjava donar de menjar cada dia als necessitats.
  2. Rebut l’acord d’ells i la promesa de col·laboració en l’obra, el Sr. Rector, l’anuncià, a la fi de la Missa de Rèquiem que la Parròquia celebrà, en memòria de la Mare Teresa de Calcuta, el 9 de setembre de 1997.
  3. El Sr. Rector explicà clarament, en les seves paraules, després de l’Eucaristia, que la iniciativa seria de la Parròquia com a tal, es a dir, de l’Església institucional.Com funciona
  1. Qualsevol persona que hi vulgui col·laborar, no necessita realitzar cap altre formalitat, ni inscriure’s enlloc: s’ha de presentar als responsables. Ho pot fer qualsevol dia, de dilluns a divendres, a partir de les 17,30 h.
  2. La responsabilitat de l’obra, correspon a un grup de laics, enquadrats en l’Àrea de Solidaritat de la Parròquia de Pedralbes de Barcelona i als membres de la Comunitat de Sant Oleguer.
  3. La gestió està articulada així:
  1. Director
  2. Responsable de la cuina i del menjador
  3. Responsable de les compres
  4. Responsable del rebost
  5. Responsable del personal voluntari de servei
  6. Responsable de l’economia i donatius. És un membre de l’Àrea de Solidaritat de la Parròquia.
  1. La gestió econòmica és també responsabilitat de l’Àrea de Solidaritat, supervisada, com es fa en totes les activitats parroquials, per l’Àrea d’Economia que gestionen també els laics, tot informant regularment el Sr. Rector.
  2. Tothom qui vulgui col·laborar-hi personalment és ben vingut.
  3. Els donatius en espècie, es lliuraran al responsa­ble del rebost.
  4. Els donatius en metàl·lic, es lliuren al responsable de l’economia i els donatius, actualment, la Sra. Teresa Colom.
  5. Cada dia, un grup de persones reben i atenen personalment els necessitats.
  6. Un petit grup cura de la cuina, sota les indicacions del responsable.
  7. Un grup cura del servei de les taules, baix les indicacions del responsable.
  8. El grup que serveix a les taules frega vaixella i els atuells de la cuina, sota les indicacions del responsable.
  9. Els torns de servei els estableix el responsable de personal.
  10. De la conservació dels aliments en te curà el responsable del rebost i el responsable de la cuina.
  11. Únicament compra el responsable de les compres.
  12. Els nous voluntaris es presentaran al responsable del personal. Actualment els voluntaris són més de 70.
  13. Com ho volem fer
  1. “El pa de Sant Oleguer” no vol ser la “sopa boba” d’un convent.
  2. Els necessitats són tractats com persones i se’ls procura atendre com el mateix Crist.
  3. Els necessitats són atesos com a ‘convidats’ de la Parròquia. Han de ser sempre tractats, no pas únicament amb respecte, sinó, amb els compliments que les nostres disponibilitats permetin per a aquests convidats de Déu.
  4. Tot això no vol dir pas, que es permeti el desordre i que els convidats es puguin comportar grollerament. D’ells esperem la mateixa consideració amb que són tractats. També que respectin el barri i les cases dels veïns més pròxims.
  5. Es procura que la qualitat del menjar que s’ofereix sigui excel·lent, com si ens el féssim per a nosaltres mateixos.
  6. Mai els aliments s’han de fer malbé en el nostre rebost. El que no podem emprar i te el risc de deteriorar-se, es porta ràpidament al Cotolengo i als monestirs de clausura més necessitats.

Concluyo con una anécdota que no viví yo pero me la contó un testigo presencial. Un comedor que creo llevaban las hermanas de la Caridad. En lo más duro de la crisis se presenta por primera vez un padre, una madre y tres niños pequeños. Eran esos pobres de corbata que comenzaron a aparecer por los comedores. Una hermana se acerca a ellos, les saluda y les lleva a una mesa libre y una vez  que se sentaron le pregunta a los niños ¿Queréis una Coca Cola? Los tres niños dirigen una mirada ansiosa al padre antes de contestar y éste rompe a llorar desconsoladamente y cuando recupera el habla, todavía entre sollozos y ante un atónito comedor dice a la monja.

Tuve que cerrar mi pequeña empresa, perdimos nuestra casa y ayer mi mujer y yo, ante el hambre, sobre todo de los niños, decidimos que teníamos que venir a un comedor dos dieran de comer. Los niños bebían en casa Coca Cola al comer y al cenar pero hubo que prescindir de ella hace ya algún tiempo. Gracias hermana, qué Dios se lo pague. Dios se lo pagó sobradamente con la sonrisa de aquellos tres niños cuando puso ante ellos tres vasos de Coca-Cola. Y seguramente pensó que aquella sonrisa se parecería muchísimo a la sonrisa de Cristo. O que el mismo Cristo le sonreía.

Esto es lo que la Iglesia hizo en aquellos años tan duros y sigue haciendo hoy. Por amor a Dios y a los hermanos necesitados. Para que algunos la aborrezcan. Tienen que ser hijos de muy mala madre.

 

3 comentarios en “Una obra benemérita de la Iglesia: El comedor para los necesitados de Santa María Reina(Barcelona)
  1. En principio solo se ofrece un servicio en las iglesias,que es el de dar misas,en algunas como la católica tienen comedor que ya es algo,pero si a esto agregamos un medico gratuito,mas posibilidades tendremos de que vayan al medico y de paso oren ya oque tienen la iglesia, estos son los tres pilares de la iglesia moderna la iglesia, el comedor social, y el medico.

    esto vale para todas las iglesias cristianas, no solo para la católica,también pueden tenerlo testigos de jehova,o protestantes.

    Por otro lado hoy no he visto tantas palomas como ayer tan solo una paloma en un cable.

  2. Magnifico ejemplo apostolico del monsenor y oportuna noticia del blogger. Callado, en silencio, sdin aspavientos a lo Caram ni vergonzosos episodios como los del Pi o santa Ana. Dios les bendida, al preste, a los sirvientes y a usted

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *