Il papa Leone XIV ha visitato questo martedì l’Abbazia di Nostra Signora di Montserrat, a Barcellona, dove ha presieduto la recita del Santo Rosario davanti all’immagine della Vergine di Montserrat, conosciuta popolarmente come «La Moreneta».
La visita al santuario è avvenuta dopo l’incontro che il Pontefice ha avuto al mattino con gli internati del carcere di Brians 1. Leone XIV si è poi trasferito in elicottero fino a Montserrat, dove è stato ricevuto dal vescovo di Sant Feliu de Llobregat, monsignor Xabier Gómez García, e dall’abate del monastero, Manel Gasch i Hurios.
Nell’atrio della basilica lo attendevano circa un migliaio di bambini. Dopo essere entrato nel tempio, il Papa ha pregato per qualche istante nella Cappella del Santissimo Sacramento e si è poi diretto al presbiterio, dove si è svolta la recita del Rosario.
Lasciamo di seguito le parole di Leone XIV:
Saludo cordialment a Vostra Excel·lència, monsenyor Xavier Gómez García, al Pare Abat de Montserrat Dom Manel Gasch i Huriós. També als Bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, seminaristes i tots els fidels que participen en aquest peregrinatge. Particularment, als nens i nenes que ens acompanyen avui. Gràcies per acollir-nos, gràcies per la vostra presència.
[Saluto cordialmente Vostra Eccellenza, Mons. Xavier Gómez García, al Padre Abate di Montserrat Manel Gasch i Hurios. Anche ai vescovi, ai sacerdoti, ai religiosi e alle religiose, ai seminaristi e a tutti i fedeli che partecipano a questo pellegrinaggio. In particolare, ai bambini e alle bambine che ci accompagnano oggi. Grazie per averci accolti, grazie per la vostra presenza.]
Estic content de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau.
Amb emoció he recordat els meus anys com a rector de la parroquia de Santa Maria de Montserrat, a Trujillo, Perú. La Moreneta sempre m’ha acompanyat. Gràcies, Catalunya, per la vostra fe.
Els murs d’aquest recinte podrien explicar-nos les innombrables histories de devoció, agraïment i esperança que han contemplat al llarg dels segles al voltant de la Mare de Déu de Montserrat i també han estat testimonis de la sang vessada per amor a Jesucrist.
Així mateix en aquests murs han estat custodiades les alegries i les penes, els goigs i les llàgrimes de tants fidels, i han escoltat també les veus celestials del cant infantil de l’Escolania més antiga d’Europa.
[Sono contento di poter venire ai piedi della Moreneta per affidarle, pieno di fiducia nella sua intercessione materna, il mio servizio petrino e la missione della Chiesa nel mondo che grida chiedendo giustizia e pace.
Conservo un grato ricordo dei miei anni come parroco della parrocchia di Santa Maria di Montserrat a Trujillo, Perù. La Moreneta mi ha sempre accompagnato. Grazie, Catalogna, per la tua fede.
I muri di questo recinto potrebbero raccontarci le innumerevoli storie di devozione, gratitudine e speranza che hanno contemplato nel corso dei secoli intorno alla Mare de Déu di Montserrat e sono stati anche testimoni del sangue versato per amore di Gesù Cristo.
Allo stesso modo, in essi sono state custodite le gioie e i dolori, le gioie e le lacrime di tanti fedeli, e hanno ascoltato anche le voci celestiali del canto infantile della più antica Schola Cantorum d’Europa.]
Quan el meu Predecessor, el Papa Francesc, el 2023 va oferir la rosa d’or a aquesta venerada imatge, ens convidava a considerar com, durant centenars d’anys, els fidels, sense distinció, han passat per aquest Santuari desgranant els grans del rosari, perquè Maria, Mare de Déu, és fonamental en la vida de tot cristià. En aquella mateixa ocasió va assenyalar que «davant la Mare […] es desperten els sentiments més nobles d’una persona» (Discurs als membres de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, 7 d’octubre de 2023); efectivament, ella suscita en nosaltres conversions profundes, com la de sant Ignasi de Loiola, que en aquest suggerent lloc, després d’una nit en oració davant la Verge, va lliurar les seves armes de cavaller, moment que va marcar l’inici d’una vida nova al servei de Jesucrist.
Amb aquesta mateixa actitud filial, us convido a acollir avui la invitació de Maria: «Feu el que Ell us digui» (Jn 2,5). Aquestes paraules pronunciades a Canà de Galilea contenen un autèntic programa de vida cristiana, perquè Maria ens condueix cap a Crist i ens ensenya a escoltar la seva veu, obeir la seva paraula i permetre que Ell ens transformi. La voluntat de Jesús és clara: «Això us mano: que us estimeu els uns als altres» (Jn 15,17). Es tracta d’un amor que té en Ell mateix la seva mesura i la seva font: «Com jo us he estimat» (v.12). Per això, quan Maria ens diu: «Feu el que Ell us digui», ens convida a aconseguir un cor reconciliat amb els criteris de l’Evangeli.
Jesús ens mostra el camí de la misericòrdia, la reconciliació, la veritat i la mansuetud. Al mateix temps, desemmascara la violència que pot amagar-se en les nostres paraules i actituds: la crítica que humilia, la condemna que destrueix i l’agressivitat que divide. Aquesta violència oculta pot revestir-se moltes vegades d’aparents armadures amb les quals intentem protegir les nostres ferides, les nostres pors o el patiment causat per les injustícies.
Contemplem a la Mare de Déu de Montserrat que ens mostra Jesús com un nen indefens reposant a la seva falda, doncs aquí està la Mare, amb el seu Fill, convidant-nos a estimar-nos els uns als altres. Deposem avui als seus peus les cuirasses que han endurit poc a poc el cor.
El Nen Déu que Maria sosté en els seus braços, no porta armadures i serà Ell mateix qui després, despullat a la creu s’abandonarà totalment al Pare per salvar-nos amb la força desarmada i desarmant de l’amor.
[Contempliamo Maria di Montserrat che ci mostra Gesù come un bambino indifeso che riposa nel suo grembo, perché qui c’è Lei, accanto a suo Figlio, invitandoci ad amarci gli uni gli altri. Deponiamo oggi ai suoi piedi le corazze che hanno indurito poco a poco il cuore.
Il Bambino Dio che Maria sostiene tra le sue braccia, non porta armature e sarà Lui stesso che poi, nudo sulla croce, si abbandonerà totalmente al Padre per salvarci con la forza disarmata e disarmata dell’amore.]
Alcem la mirada a Maria i supliquem-li que ens ajudi a revestir-nos únicament amb les armes de Déu, com ens exhorta sant Pau. «Cingete la vita con la verità, rivestitevi con la corazza della giustizia, calzatevi i piedi con la prontezza per il Vangelo della pace. Impugnate lo scudo della fede, […] indossate l’elmo della salvezza e impugnate la spada dello Spirito, che è la Parola di Dio» (Ef 6,14-17).
Avui, com a pelegrins a Montserrat, manifestem el sincer desig de reafirmar el nostre servei a Déu Pare que ens ha revelat Jesucrist, qui ens diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat» (Mc 9, 37).
Considerem també com la Verge Maria, a la mà dreta, sosté l’esfera del món, signe de la seva cura materna, perquè el món sencer té cabuda en el seu cor. Ella ens invita a reconèixer-nos germans i germanes, on ningú quede excluit i on la comunió sigui més forta que tota divisió.
[Oggi, come pellegrini a Montserrat, manifestiamo il sincero desiderio di riaffermare il nostro servizio a Dio Padre che ci ha rivelato Gesù Cristo, che ci dice: «Chi accoglie un bambino come questo nel mio nome, accoglie me» (Mc 9,37).
Consideriamo anche come la Vergine, nella sua mano destra, sostiene la sfera del mondo, segno della sua cura materna, perché il mondo intero ha posto nel suo cuore. Lei ci invita a riconoscerci fratelli e sorelle, dove nessuno rimanga escluso e dove la comunione sia più forte di ogni divisione.]
Demanem a Maria, Reina de la pau, que ens ensenyi a renunciar a les paraules feridores, al judici immediat, a la murmuració i a les calumnies. I que aprenguem a custodiar i a conrear l’amor en la família, entre els amics, en el lloc de treball, en les xarxes socials, en els debats polítics i en les comunitats cristianes, de manera que l’odi doni pas a l’esperança i la pau.
Que Maria, Mare de l’Església, ens orienti sempre cap a Jesús. Us invito a saludar-la amb aquestes paraules:
Dels catalans sempre sereu la Princesa,
dels espanyols i de tot el món l’amor;
Digueu-nos: “Sou el meu tresor,
jo sóc la vostra mare, no tingueu por”.
Que així sigui.
[Chiediamo a Maria, Regina della pace, che ci insegni a rinunciare alle parole ferenti, al giudizio immediato, alla mormorazione e alle calunnie. E che impariamo a custodire e a coltivare l’amore in famiglia, tra amici, sul luogo di lavoro, sui social network, nei dibattiti politici e nelle comunità cristiane, in modo che l’odio ceda il passo alla speranza e alla pace.
Che Maria, Madre della Chiesa, ci orienti sempre verso Gesù. Vi invito a onorarla con queste parole:
Dei catalani sarete sempre la Principessa,
degli spagnoli e del mondo tutto l’amore;
diteci: “Siete il mio tesoro,
io sono vostra madre, non temete”
Così sia.]
Saluto dal balcone
Dopo la benedizione, il canto della Salve Regina e del Virolai, Leone XIV si è ritirato per qualche momento per pregare nella cappella della Vergine.
Successivamente ha salutato i fedeli riuniti nella piazza dal balcone del monastero e ha ringraziato la Catalogna per l’accoglienza, sottolineando anche il lavoro della comunità benedettina di Montserrat nell’accoglienza dei pellegrini che si recano al santuario per pregare davanti alla Vergine.
Lasciamo di seguito le parole improvvisate del Papa:
Germans i germanes, bon dia.
Gracias por estar aquí. Gracias por esta hermosa manifestación de fe. Todos unidos en una sola familia, con esa acogida de nuestra Madre María, la Virgen de Montserrat.
La alegría, entusiasmo, profundo sentido de fe que estamos viviendo en estos días: primero Madrid, ahora Barcelona, Cataluña, luego a las Canarias. Toda España llena de fe, de amor, llena de este deseo de alabar a Dios, de dar gracias a Dios y de estar unidos.
Gracias a Cataluña por haber recibido a tantas personas de otros países, porque enseña cómo integrar a todos en una única familia.
Gracias a la comunidad de fe, a la comunidad de nuestros hermanos los monjes que reciben y acogen a todos los peregrinos que vienen a rezar a María nuestra Señora.
Gracias a cada uno y a todos vosotros que estáis aquí esta mañana para recordar a todos —en Cataluña, en España, en el mundo— que la fe da vida, y la fe da esperanza.
Y es María, a quien Jesús nos dio como Madre desde la cruz, es María que nos acompaña, que es expresión de amor maternal que nos acompañará siempre.
Bendición.
Gracias, gracias a todos.