Xavier Novell se pregunta si la confusión en la orientación sexual de los adolescentes no se deberá a que la figura del padre está simbólicamente ausente.
El obispo de Solsona, Xavier Novell, se ha atrevido a formular una pregunta en su glosa dominical que ha enfurecido a los defensores de la ideología de género.
«Me pregunto si el fenómeno creciente de la confusión en la orientación sexual de muchos chicos adolescentes no se deberá a que, en la cultura occidental, la figura del padre estaría simbólicamente ausente, desviada, desvanecida», plantea el obispo de Solsona en su carta.
En un comentario sobre el capítulo quinto de Amoris Laetitia, Novell recuerda que el Papa Francisco asegura en la exhortación apostólica que «hay roles y tareas flexibles, que se adaptan a las circunstancias concretas de cada familia, pero la presencia clara y bien definida de las dos figuras, femenina y masculina, crea el ámbito más adecuado para la maduración del niño.»
Citando Amoris Laetitia, la carta dominical recoge que «todo niño tiene derecho a recibir el amor de una madre y de un padre, ambos necesarios para su maduración íntegra y armoniosa».
El obispo de Solsona añade que «es muy difícil el crecimiento sereno y equilibrado si faltan unos padres que ejercen su función educadora desde la identidad maternal femenina y paternal masculina».
La glosa dominical concluye recomendando a todos los padres y madres, «especialmente a aquellos que esperáis nuevos hijos y/o estáis educando en la infancia, leed cuidadosamente estas páginas, las conversáis y las usáis para mejorar en la tarea más importante de su vida: ser padres».
A continuación, puede leer la glosa dominical del obispo de Solsona:
Amor que esdevé fecund
Encetem el comentari i la invitació a llegir el capítol V de l’Amoris Laetitia. Aquest tracta de la fecunditat de l’amor i de tot allò necessari per a l’engendrament i l’educació dels fills, així com d’alguns elements importants de la vida familiar. Adonem-nos, en aquesta primera glossa, de la bellesa de l’obertura a la vida i de l’acolliment dels fills (AL 165-177)
El Papa, bo i citant el seu sant predecessor, recorda que “l’amor sempre dóna vida. Per això, l’amor conjugal ‘no s’esgota dins de la parella […]. Els cònjuges, alhora que es donen entre ells, donen més enllà de si mateixos la realitat del fill, reflex vivent del seu amor’” (AL 165). Tota parella, sigui quina sigui la circumstància de l’engendrament, s’adona que l’amor i els fills són realitats natural i intrínsecament unides. Els fills cercats, esperats i estimats, des de l’acte de la seva concepció, són una joia i una benedicció. Però també els que apareixen inesperadament arriben per a ser estimats.
El Papa, bo i afirmant la bellesa de les famílies nombroses, recorda que tenir fills és una aventura que demana uns pares madurs. Això no ha de fer pensar que la procreació ha d’arribar tard en la vida esponsal: quan els esposos s’estimen s’alegren que el seu amor generós i senzill culmini amb la sorpresa joiosa d’un fill. Ells aprenen a estimar els fills quan creixen en les entranyes de la mare. La natura dóna nou mesos per fer aquest aprenentatge tan emocionant.
El Sant Pare afirma que “tot infant té dret a rebre l’amor d’una mare i d’un pare, ambdós necessaris per a la seva maduració íntegra i harmoniosa” (AL 172). En un temps com el nostre, cal desvelar que és molt difícil el creixement seré i equilibrat si manquen uns pares que exerceixen la seva funció educadora des de la identitat maternal femenina i paternal masculina. És saludable i clarificant llegir el número 175 que conclou dient: “Hi ha rols i tasques flexibles, que s’adapten a les circumstàncies concretes de cada família, però la presència clara i ben definida de totes dues figures, femenina i masculina, crea l’àmbit més adient per a la maduració de l’infant”. Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que “en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada”?
Recomano que tots els pares i mares, especialment aquells que espereu nous fills i/o n’esteu educant en la infantesa, llegiu amb atenció aquestes pàgines, les converseu i les useu per a millorar en la tasca més important de la vostra vida: ser pares.
Ayuda a Infovaticana a seguir informando
Ultimamente se está saliendo este obispo de la hoja de ruta francisquita. Van a ir a por él. Seguro. No sólo los lgtb; también los papólatras, por apartarse del guión.
Bién por el Sr. Obispo !!!
Viva este Sr. Obispo! Qué suerte los de Solsona!